VEXILL'ÒC

pr. [betsi'lO]
lo jornal occitan de vexillologia 
JULHET DE 1997 - NUMERÒ 1
 

Lo drapèl de Vexill'Òc
per Joan Francés Blanc

 

Ensenhador :

 

Corrièr Index

Editorial

Benvenguts dins lo primièr numerò d'aquela novela revista sus la vexillogogia occitana. Trobaretz aicí d'entresenhas suls drapèls que se véson en Occitània, suls drapèus del monde e sus d'autres sitis vexillologics. 

Podèz clicar sus cada image de drapèl per lo veire plan mai grand... 


Drapèls novèls de pel monde

Dempuèi lo primièr de genièr de 1997 tres país an cambiat de drapèl. 

Congo de Quinshasa (ancian Zaïre)

Còdi ISO : CD (èra ZR).


Drapèl novèl


Zaïre - Drapèl vièlh (1971-1997)

Drapèl de 1963 a 1971

Lo drapèl de 1960 a 1963

Lo drapèl colonial de l'Estat independent
de Congo vengut après Congo bèlga (1877-1960)

Lo cambi

La casuda de Mobutu vegèt lo retorn a l'ancian nom de Congo e al drapèl en usatge al moment de l'independéncia.
L'usatge ancian de destriar los dos Congos per la capitala es tornat. La Republica de Congo es tornar apelada Congo de Brazzavila, la Republica democratica de Congo es tornar apelada Congo de Quinshasa.

La descripcion

Es lo drapèl dich federalista qu'a l'estela unenca del drapèl colonial foguèron apondudas sièis estelòtas que representàvan las províncias. Dempuèi lo nombre de províncias cambièt, sens consequéncia. Adoptat lo 30 de junh de 1960, remplaçat lo 1èr de julhet de 1963 ambe l'apond d'una benda roja que representava la fòrça del país...

Estats secessionistas dins lo Congo de Quinshasa

Mapa de secessions

Estat de Catanga (Katanga)

Estat autonòme de Cassai de Miegjorn (Sud Kasai)
Dins las annadas 60 dos parçans del Congo de Quinshasa foguèron brèvament independents. 

Tovalo (Tuvalu)

Còdi ISO : TV.

 
Drapèl novèl (ja emplegat de 1978 a 1995)
 
Drapèl vièlh (1995-1997)

Lo cambi

Un cambiament de majoritat politica dins aquelas isclas de l'ocean pacific vegèt lo retorn del drapèl vièlh, ambe l'Union jack britannica. 

La descripcion

Lo drapèl britannic (l'istòria coloniala) dins lo canton. Las estelas son los nòu gropes d'isclas (lo nom del país vòl dire "las nòu isclas") dins l'ocean pacific (lo blau). 

Turcmenistan

Còdi ISO : TM.

 
Drapèl novèl
 
Drapèl vièlh (1991-1997)
 
Drapèl de la Republica socialista sovietica 
de Turcmenistan (1953-1991)
 
Drapèl de la Republica socialista sovietica 
de Turcmenistan (194x-1953)
 
Drapèl de la Republica socialista sovietica 
de Turcmenistan (1937-194x)
 
Drapèl de la Republica socialista sovietica 
de Turcmenistan (annadas 30)

Lo cambi

Lo 1èr de febrièr de 1997 lo president de Turcmenistan Saparmurat Niyazov decretèt que lo drapèl de Turcmenistan deviá "immortalisar" la politica de neutralitat declarada en 1995. Que, dins los suplements a la Lei fondamentala de Turcmenistan, l'article 1 ditz : "Lo drapèl d'estat de Turcmenistan es lo simbòle de l'unitat e de l'independéncia de la nacion e de la neutralitat de l'estat". Desenant lo drapèl aurà jos los motius de tapís, doas brancas d'olius crosadas. 

La descripcion

Lo drapèl d'estat de Turcmenistan es del fons vèrd fonzat ambe una benda verticala viuleta a esquèrra, dels cinc motius de tapís. Lo fons vèrd a un creissent e cinc estelas de las cinc brancas en naut, a esquèrra. Cada estela representa una region turcmena (velaiat) : Ahal, Balcan, Dashhòöoz, Lebap e Mary. La capitala Ashgabat es dins la region d'Ahal. 

Drapèls sus Occitània



A la demanda d'un legeire metèm aicí una còpia del drapèl occitan. Vejatz las explicacions sul siti de Joan-Francés Blanc en clicant aicí.

Los Estats colonials


Alemanha

Espanha
 
França
 
Itàlia
Son los quatre Estats que i aviá de parla occitans al començament del sègle 20.


Un siti vexillologic : Flags of the World

Lo siti Flags of the World es lo siti mai complet suls drapèus. A quitament lo seu drapèu. Los images GIF d'aquel numerò li foguèron copiats. 
La siá adreça es :  Ailàs vos cal parlar anglés... 
29 de julhet de 1997 : lo siti original de FOTW es "mòrt". Un clic sus l'adreça dessús vos menarà doncas sus un miralh.
ISSN 2117-9166
Darrièras modificacions lo 14 d'octobre de 1998.