|
VERSION CATALANA
(Tanben disponible sus lo bulletin
electronic de vexilologia de Catalonha)
|
VERSION OCCITANA (GASCON) per Joan-Francés Blanc
|
VERSION ARANESA per Jusep Loís Sans Socasau
(Tanben disponible sus lo bulletin
electronic de vexilologia de Catalonha)
|
VAL D'ARAN: AL COR D'OCCITÀNIA, OCCITÀNIA AL COR.
per Jaume Ollé i Casals i Roser Ollé i Cerdàn.
La Val d'Aran és una comarca administrativament asignada a Catalunya,
pero part de l'Occitània, on es parla una variant del l'occità
anomenada aranès. La capital es la vila de Vielha (Viella).
La vall del Garona s'enfondra allí d'Est a Oest essent dominada
pel muntanyà Aran (alt i mitjà) que acaba rebutjant-la cap
al Nord on la Vall s'obre per un trau a l'Occitània pròpia
i a l'Atlantic. La configuració muntanyosa de la Vall fa que quedi
tancada tan a Catalunya com a Occitània i això a afavorit
el manteniment de la llengua i cultura occitana. A la Val d'Aran neix el
riu Ruda que al ajuntarse amb el Nare a Vielha pren el nom de Garona (encara
que es diu que el veritable Garona neix com a riu Joéu als Ulls
d'Eth Joéu.) |
VAL D'ARAN : AU CÒR D'OCCITANIA, OCCITANIA AU CÒR.
per Jaume Ollé i Casals e Roser Ollé i Cerdàn.
La Val d'Aran qu'ei ua comarca administrativament restacada a Catalonha,
mes partida de l'Occitania, ont se parla ua varianta de l'occitan nomenada
aranés. Lo capdulh que n'ei la vila de Vielha (Viella). La
vath de Garona que s'en.honsa d'Èst en Oèst en tot estar
dominada per l'Aran de capsús (aut e mejan) qui acaba en rebutar
Garona cap tau Nòrd ont la Vath s'obreish per un trauc dens la montanha
de cap tà Occitania pròpria e a l'Ocean Atlantic. La configuracion
montanhosa de la Vath que la hè barrada tant de cap a Catalonha
com de cap a Occitania. Acò que favoriscó lo mantien de la
lenga e de la cultura occitana. En la Val d'Aran que neish lo riu Ruda
qui en se jónher au riu Nare a Vielha pren lo nom de Garona (encara
que se diu que la Garona vertadèra e neish com riu Joèu aus
Oelhs d'Eth Joèu). |
VAL D'ARAN : EN CÒR D'OCCITANIA, OCCITANIA EN CÒR.
per Jaume Ollé i Casals e Roser Ollé i Cerdàn.
Era Val d'Aran ei ua comarca administratiuament assignada a Catalonha,
e ua part de l'Occitània, a on se parle ua varianta del l'occitan
nomentada aranés. Eth caplòc ei era vila de Vielha.
Era Val deth Garona se en.honse aquiu d'Est a Oèst en tot èster
dominada peth muntanhenc Aran (naut i meijan) qu'acabe refusant-la tath
nòrd a on era val se dauris per un trauc ara Occitània pròpria
e tar Atlantic. Era configuracion muntanhosa dera val he que demore embarrada
tant a Catalonha coma tà Occitània e açò a
afavorit eth manteniment dera lengua e era cultura occitana. Ena Val d'Aran
nèish eth riu Ruda qu'en amassà-se damb eth Nare en Vielha
pren eth nòm de Garona (encara que se ditz qu'eth vertader Garona
nèish enes Uelhs deth Joèu.)
|
| A l'alta edat mitjana una emigració des de França
va completar el poblament aranès. Es de llavors que són alguns
noms germànics en els llogarets de les contrades araneses: Montcorbau,
Escunhau, Betren, Betlan, Begós i Bausén. |
En l'Edat Mejana hauta ua migracion dempuish Bisa que completè
lo poblament aranés. Qu'ei dempuish aqueth temps que vilatges e
vilatjòts aranés an noms germanics : Montcorbau, Escunhau,
Betren, Betlan, Begós e Bausén. |
Ena edat mieja ua imigracion des de França completèc
el poblament aranès. Ei d'alavetz que bèri nòms son
germànics es poblets des contrades araneses: Montcorbau, Escunhau,
Betren, Betlan, Begós e Bausén. |
| La despoblació creixent va aturarse a partir del
segle XVIII per caure després de nou, en una tendència que
encara continua. Això va obligar a la concentració dels municipis
a l'Alt Aran (van crear-se dos grans municipis el 1967 i 1970: el de Salardu
format per cinc llogarets, i el de Vielha, format per sis) però
es mantingueren els set municipis tradicionals del Baix Aran. (Arres, Bausen,
Les Bordes, Bossot, Canejan, Lés i Vilamós). |
La despopulacion de contunh que s'estanquè a partir
deu segle XVIII puish que tornè començar. Aquera tendéncia
que contunha encoèra. Acò que forcè a la concentracion
de las municipalitats en l'Aran Haut (duas comunas grands se creèn
en 1967 e 1970 : la de Salardu formada de cinc vilatges, e la de Vielha,
formada de sheis) mes se mantengon las set comunas tradicionaus de l'Aran
Baish. (Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les e
Vilamòs). |
Eth despoblament creishent s'arturèc a compdar deth
segle XVIII entà quèir tot seguit de nau en ua tendéncia
qu'encara contunhe. Açò obliguèc ara concentracion
des municipis en Naut Aran (se creéren dus grani municipis en 1967
e 1970: eth de Salardú compausat per cinc "llogarets" e eth de Vielha
format per sies), mès se mentengueren es sèt municipis tradicionaus
en Baish Aran (Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan,
Les e Vilamòs). |
| La toponímia aranesa sembla certificar que la població
anterior als Romans era mixta: celta i bascona. Polibi esmenta els airenosi.
La romanització va esser profunda i va ser llavors quan s'introduí
el conreu de la vinya, pero no varen esborrar-se les característiques
araneses. La ciutat principal s'anomenaba Vetula, avui Vielha, i va ser
un pagi del Convent Juridic de Lugdumun (Lio). Una vía romana
anava des de l'actual Tolosa de Llenguadoc a Esterri d'Aneu, a l'Urgell.
Va formar part despres de la Novempopulania, i va caure després
en mans de les poblacions germàniques fins a consolidar-se el domini
visigot a tota la regió. Els musulmans van estar algun cop a la
Vall en les seves expedicions de pillatje o represàlia, pero mai
hi va haver ocupació permanent. |
La toponimia aranesa que sembla provar que la populacion
anteriora aus Romans èra barrejada : celta e vascona. Polibi que
mentav los airenosi (1). La romanisacion qu'estó pregona.
Qu'ei en aqueth temps que s'introduguè la cultura de la vinha, mes
las particularitats aranesas ne s'escafèn pas. La ciutat màger
que s'aperava Vetula, oei Vielha, e la vath qu'èra un pagus
de la juridiccion de Lugdumun (Sant Bertrand de Comenges). Ua via romana
qu'anava de l'actuau Tolosa a Esterri d'Aneu, en l'Urgel. Puish qu'estó
part de la Novempopulania, e que tombè en las mans deus germans
dinc a la consolidacion deu reiaume Visigòt dins tota la region
(1). Los musulmans qu'eston bèth còp en la Vath en las soas
expedicions de pilhatge o de represalhas, mes ne i agó pas d'ocupacion
permanenta. |
Era toponímia aranesa semble justificar qu'era poblacion
anteriora as Romans ère mixta: cèlta e bascòna. Polibi
nomente es airenosi. (1) Era romanisacion siguec prohonda e siguec
alavetz quan s'introdusic eth cultiu dera vinha, totun non s'efacèren
pas es caracteristiques araneses. Era ciutat principal ére Vetula,
eth Vielha d'aué, e siguec un pagi deth Convent juridic de Lugdunum
(Lio). Ua via romana anaue des dera actuau Tolosa de Languadòc a
Esterri d'Anèu, e ar Urgelh. Formèc part dempús dera
Novempopulania, e dempús queiguec en mas des problacions germaniques
enquia colsolidà-se eth domèni visigòt en tota era
regio (1). Es musulmans estèren bèth viatge ena Val
enes sues expedicions de pilhatge e represàlia, totun jamès
i auec ua aucupacion permanenta. |
| Sotmesa als francs va quedar integrada al Comtat de Comenge,
però des de el segle X pertany sovint al comtat de Pallars. Les
disputes territorials feudals afavoriren el manteniment d'una independencia
reial encara que no jurídica. |
Sometuda aus francs qu'estó integrada au Comtat de
Comenge, mes a partir deu s. X qu'apartiengó sovent au comtat de
Pallars. Las disputas territoriaus feudaus que favorisèn lo mantien
d'ua independéncia reau medish si no juridica. |
Sosmetuda as francs demorèc integrada ath comdat
de Comenge, mès a compdar deth segle X apartien soent ath comdat
de Palhars. Es disputes territoriaus feudaus afavoriren eth manteniment
d'ua independéncia reiau encara que non juridica. |
El 1036 Gerberga de Foix va aportar la Vall com a dot al
seu marit Ramir I d'Aragó, pero els comtes de Comenge van intentar
moltes vegades fer prevaldre els seus drets, pero els aranesos si van oposar
i els soldats del comte van esser rebutjats.
Cap el 1174 les autoritats de la Vall es posaren sota la protecció
d'Alfons I de Catalunya i d'Aragó: el tractat de Sant Andreu de
Barravés establí l'amparança catalana a canvi d'un
forratje o tribut de blat. Però el rei, amb motiu de les seves actuacions
polítiques, en va fer donació a Centul III de Bigorra a canvi
del vasallatje d'aquest i dels seus succesors tant per la Vall com per
el mateix comtat de Bigorra.
La neta de Centul III, Peronella, va casar-se amb Gasto VI del Bearn
el 1192, i Alfons I els va fer donació del comtat de Bigorra però
es va reservar el domini útil de la Vall.
El nou rei de Catalunya i Aragó, Pere I, cedí la Vall
el 1201 al comte Bernat de Comenge, a canvi (com avia estat abans per Bigorra)
del vasallatje de Bernat tan per la Vall com per mateix comtat de Comenge.
Els aranesos no acceptaren amb resignació el domini de Bernat i
el combatiren amb les armes.
La desfeta de les forçes catalano-occitanes enfront dels imperialistes
funamentalistes francesos a Muret, el 1213, posa fi a l'alliança
catalano-occitana. La Vall d'Aran quedà en mans de la corona catalana
i Jaume I pretendí infeudar-la a Guillem d'Entença el 1220,
però els aranesos van manifestar la seva oposició. Llavors
Jaume I accepta la decisió aranesa i prometé que la Vall
mai mes tornaría a separar-se de la corona Catalana. La fidelitat
dels aranesos desde llavors va esser constant.
El 1295 la "croada" imperialista francesa contra Catalunya va esser
desfeta, però els francesos van ocupar la Vall anexionant-la a la
senescalia de Tolosa de Llenguadoc i abolint les institucions pròpies
de la Vall), i varen calguer negociacions força dures per obtenir-ne
la restitució.
El 1298 l'acord d'Argelers tranferí la soberanía de la
Vall a un sobirà neutral, el rei Jaume II de Mallorca (que comprenía
tanmateix el Roselló). Durant uns anys els governadors mallorquins
(Aranu de Sant Marçal del 1298 al 1307, Pere Bernat d'Asnava del
1307 al 1310 i Pere de Castell del 1310 al 1313) restabliren les institucions
araneses.
El 1313 un arbitratje va retornar la Vall al rey Jaume II de Catalunya,
qui va confirmar els Usatges i Constitucions dels seus habitants reunits
en el privilegi de la Querimònia, novament confirmat per el rei
Alfons III el 1328 i respectat també per Pere III, després
d'acceptar l'oposició aranesa a la venda del territori al comte
Hug de Pallars el 1385.
No massa després el rei Joan II va concedir als arenesos diverses
excempcions i drets i el 1389 las Corts de Montsó declaren la Vall
part del territori del Principat de Catalunya (ntegració confirmada
després per la Generalitat durant l'interregne esdevingut a la mort
del rei Marti el 1410), lo qual posa fi de fet a l'independencia de la
Vall que fins llavors nomes estava vinculada a Catalunya per la comunitat
de sobirà.
El 1390 els francesos encapçalats per Lluis d'Anjou, tornaren
a atacar la Vall però foren rebutjats. El 1396 l'invasió
del comte de Foix fou també rebutjada, i després la del rei
de França Carles VI el 1410, que aprofità la mort del rei
català.
El 1470 aprofitant la guerra civil a Catalunya, els francesos tornaren
de nou a la Vall, i foren de nou rebutjats. Pero la manca de guarnició
permanent afavorí la presa del poder a la Vall pels cabdills Cabdet
Ramonet i Maixicot que la dominaren fins que foren desfets el 1477. El
rei Ferran II en va aconseguir la pacificació completa el 1491. |
En 1036 Gerberga de Foish qu'aportè la Vath coma
verquèra au son òme Ramir I d'Aragon. Los comtes de Comenge
que sagèn mei d'un còp de har prevàler sos drets,
mes los aranés que s'i opausèn e los soldats deu comte qu'eston
caçats.
De cap a 1174 las autoritats de la Vath que's meton devath la proteccion
d'Alfons I de Catalonha e d'Aragon. Lo tractat de Sant Andreu de Barravés
qu'establigó la dominacion catalana en escambi d'un forratge o tribut
de blat. Mes lo rei, motivat per sas accions politicas, que'n hesó
donacion a Centul III de Bigòrra en cambi de la vassalitat d'aquèth
e de sos successors tant per la Vath com per Bigòrra.
L'arrèr-hilha de Centul III, Petronilha, que's maridè
dab Gaston VI de Bearn en 1192. Alfons I que lor donè lo comtat
de Bigòrra mes que's reservè la dominacion de la Vath.
Lo rei navèth de Catalonha e Aragon, Pèir I, que cedè
la Vath en 1201 au comte Bernat de Comenge, en cambi de la vassalitat d'aquèth
e de sos successors tant per la Vath com per Comenge (atau com èra
tà Bigòrra). Los aranés n'acceptèn pas dab
resignacion la dominacion de Bernat e lo combatèn dab las armas.
La des.hèita de las fòrças catalano-occitanas
fàcia aus imperialistas fondamentalistas francés a Murèth,
en 1213, que hó la fin de l'aligança catalano-occitana. La
Vath d'Aran que demorè en las mans de la corona catalana e Jaume
I que pretendè la dar en feu a Guilhem d'Entença en 1220,
mes los aranés que manifestèn la soa opausicion. Lavètz
Jaume I qu'acceptè la decision aranesa e prometó que la Vath
jamei ne seré separada de la corona Catalana. La fidelitat deus
aranés dempuish aqueth temps qu'estó constanta.
En 1295 la crosada imperialista francesa contra Catalonha estó
des.hèita mes los francés ocupèn la Vath, e l'annexèn
a la senescalia de Tolosa en bèth abolir las institucions pròprias
de la Vath. Que caló negociacions de las mauaisidas entà
n'obténer la restauracion.
En 1298 l'acòrd d'Argelèrs que transferè la sobiranitat
sus la Vath a un sobiran neutre, lo rei Jaume II de Malhòrca (qui
reinava tanben sus Rosselhon). Quauques annadas los gobernadors malhorquins
(Arnau de Sant Marçal de 1298 a 1307, Pere Bernat d'Asnava de 1307
a 1310 e Pere de Castel de 1310 a 1313) que restabligon las institucions
aranesas.
En 1313 un arbitratge que tornè la Vath au rei Jaume II de Catalonha,
qui confirmè los Usatges e Constitucions deus sons estatjants acampats
en lo privilègi de la Querimònia, naument confirmat preu
rei Alfons III en 1328 e respectat tanben per Pèir III, après
qu'agi acceptat l'oposicion aranesa a la venda deu territòri au
comte Uc de Palhars en 1385.
Pas goaire de temps après lo rei Joan II concedè aus
aranés divèrsas excempcions e drets e en 1389 las Corts de
Montson que declarèn la Vath part deu territòri deu Principat
de Catalonha (integracion confirmada après per la Generalitat deu
temps de l'enterrègne susvengut a la mort deu rei Martin en 1410),
çò qui met fin de hèit a l'independéncia de
la Vath qui dinc alhors n'èra ligada a Catalonha que per la comunautat
de sobiran.
En 1390 los francés comandats per Loís d'Anjo que tornèn
a atacar la Vath mes qu'eston rebutats. En 1396 l'invasion deu comte de
Foish que hó tanben rebutada, tant com la deu rei de França
Carles VI qui en 1410 volèva profitar de la mort deu rei catalan.
En 1470, en tot profitar de la guèrra civiu catalana, los francés
que tornèn a la Vath e eston un aute còp rebutats. Mes la
manca de garnison permanenta en la Vath que permetó aus capdulhs
Cabdet Ramonet e Maixicot de préner lo poder e de dominar la vath
dinc a la soa des.hèita en 1477. Lo rei Ferrand II qu'obtiengó
la pacificacion totau en 1491. |
En 1036 Gerberga de Foish aportèc era Val coma dòt
ath sòn òme Ramir I d'Aragon, totun es comdes de Comenge
sagèren fòrça viatges de hèr a valer es sòns
drets, mès es aranesi se i oposèren e es soldats deth comde
sigueren refusats.
En 1174 es autoritats dera Val se meteren jos era proteccion d'Alfons
I de Catalonha e d'Aragon: eth tractat de Sant Andrèu de Barrabés
establic era emparança catalana a cambi deth pagament d'un galin
reiau o tribut de blat. Mès eth rei, damb motiu des sues actuacions
politiques, ne hec donacio a Centull III de Bigòrra a cambi de vasalhatge
d'aguest e des sòns successors, tant tara Val coma tath madeish
comdat de Bigòrra.
Era arrehilla de Centull III, Peronella, se maridèc damb Gaston
VI deth Bearn en 1192, e Alfons I les balhèc eth comdat de Bigòrra
mès se sauvèc eth domèni util dera Val.
Eth nau rei de Catalonha e Aragon, Pere I, cedic era Val en 1201 ath
comte Bernat de Comenge, a cambi (com auie estat abantes tà Bigòrra)
deth vasalhatge de Bernat, tant tara Val com tath madeish comdat de Comenge.
Es aranesi non acceptèren damb resignacion eth domèni de
Bernat e lo combatiren damb es armes.
Era des.hèta des fòrces catalanooccitanes en front des
imperialistes fondamentalistes francesi en Murèth, en 1213, metec
fin ara aliança catalanooccitana. Era Val d'Aran demorèc
en mans dera corona catalana e Jaume I pretenec infeudá-la tàa
Guillen d'Entença en 1220, mès es aranesi mostrèren
era sua oposicion. Alavets Jaume I acceptec era decision aranesa e prometec
qu'era Val jamès tornarie a serà-se dera corona catalana.
Era fidelitat des aranesi des d'alavetz siguec constanta.
En 1295 era crotzada imperialista francesa contra Catalonha siguec des.hèta,
totun es francesi aucupèren era Val en tot anexionà-la ara
senescalia de Tolosa de Lenguadòc e en tot abolir es intitucions
pròpies dera Val, e caleren negociacions fòrça dures
entara sua restitucion.
En 1298 er acòrd d'Argelers transferic era soberania dera Val
a un soberan neutrau, eth rei Jaume II de Malhòrca (que comprenie
tanben eth Rossellon). Pendent uns ans es governadors malhorquins (Arnau
de St. Marçal de 1298 a 1307, Pere Bernat d'Asnava, de 1307 ath
1310, e Pere de Castell, de 1310 a 1313) restabliren es institucions araneses.
En 1313 un arbitratge retornèc era Val ath rei Jaume II de Catalonha,
qui confirmèc es Usatges e Constitucions des sòns abitants
amassadi en Privilètge dera Querimònia, confirmat de nau
peth rei Alfons III en 1328, e repectat tanben per Pere III dempús
d'acceptar era oposicion aranesa ara venta deth territòri ath comde
Hug de Palhars en 1385.
Non guaire mès tard eth rei Joan II concedic as aranesi diuèrses
excepmcions e drets e en 1389 es Corts de Montsó declarèren
era Val part deth territòri deth Principat de catalonha (integracion
confirmada dempús pera Generalitat pendent er interregne esdevengut
ena mòrt deth Rei Martin en 1410), çò que metec fin
de hèt ara independéncia dera Val qu'enquia alavetz sonque
ère vinculada a Catalonha pera comunautat de sobirà.
En 1390 es francesi manats per Louís d'Anjou tornèren
a atacar era Val mès sigueren refusats. En 1396 era invasion deth
comde de Foix siguec tanben refusada, e dempús era deth rei de França
Carles VI en 1410, eth quau aprofitèc era mòrt deth rei catalan.
Totun eran mancança de guarnicion permanenta afavoric era presa
de poder ena Val des capdulhs Cabdet, Ramonet e Maixicot que la dominèren
enquia que sigueren vençuts en 1477. Eth rei Ferran II d'artenhec
era pacificacion complèta en 1491.
|
El 1579 el hugonots penetraren a la Vall però foren
rebutjats pels aranesos ajudats per forçes enviades pel rei Felip
II de Castella.
A la guerra dels Segadors, en la qual la Generalitat de Catalunya va
nomenar un nou rei (el francés LLuis XIII, I de Catalunya) oposat
al rei de Castella, els aranesos rebutjaren obediència al sobirà
francès i va esser necessària la presència de tropes
catalanes. El 1651 els castellans ocuparen la Vall pero les llibertats
araneses foren respectades.
La Pau dels Pirineus el 1659 permeté a França dominar
una part de Catalunya (domini que encara dura) pero la Vall d'Aran es mantinguè
en la seva situació jurídica d'abans de la guerra.
El segle XVIII quan esclata la guerra de Succesio, en la qual Catalunya
pren part al costat del rei-arxiduc Carles III, els aranesos foren també
partidaris del mateix; pero els francesos van aconseguir colocar com a
rei a Felip V i la Vall va esser conqueirda pel francés Arpayon
esent sotmes a feixucs tributs. Gaspar, baró de Lès va esser
nomenat governador (la família senyorial dels Lès era tradicionalment
francofila, i l´encapçalaren algunes revoltes en favor de
França; el pare de Gaspar va esser executat per la seva actitud
a favor de França en la guerra de Succesió). El nou governador
es va caractritzar pel seu despotisme. |
En 1579 los uganauds que penetrèn en la Vath mes
eston rebutats preus aranés aidats per fòrças enviadas
preu rei Felip II de Castilha.
Au temps de la guèrra deus Segadors, en la quoau la Generalitat
de Catalonha e nomè un rei navèth (lo francés Loís
XIII, I de Catalonha) opausat au rei de Castilha, los aranés que
refusèn d'obeïr au sobiran francés e la preséncia
de tropas catalanas qu'estó necessària. En 1651 los castilhans
qu'ocupèn la Vath mes las libertats aranesas qu'eston respectadas.
La Patz deus Pirinèus en 1659 que permetó a França
de dominar ua part de Catalonha (dominacion qui dura encoèra) mes
la Vath d'Aran que's mantiengó en la soa situacion juridica d'avants
la guèrra.
Au segle XVIII quoand esclatè la guèrra de succession
ont Catalonha e prengó lo partit deu rei archiduc Carles III, los
aranés qu'eston dab lo mateish. Mes los francés que s'escadon
a instalar com rei au Felip V e la Vath qu'estó conquistada peu
francés Arpajon e somesa a de tributs pesucs. Gaspard, baron de
Les qu'estó nomat gobernador (los senhors de Les qu'èran
tradicionaument francofils e qu'avèvan miat revòutas en favor
de França ; lo pair de Gaspard qu'èra estat executat pr'amor
de la soa accion en favor de França deu temps de la guèrra
de Succession). Lo gobernador nau qu'es caracterisè preu son despotisme. |
En 1579 es ugonòts arribèren tara Val mès
sigueren refusadi pes aranesi ajudats pes fòrces enviades peth rei
Felip II de Castelha.
Ena guèrra des Segdors, ena qué era Generalitat de Catalonha
nomentèc un nau rei (eth francés Louís XIII, I de
Catalonha) opausat ath rei de Castelha, es aranesi non acceptèren
eth soberan francés e siguec de besonh era preséncia des
tròpes catalanes. En 1651 es castelhans aucupèren era Val
mès es libertats araneses sigueren respectades.
Era patz des Pirinèus en 1659 permetec a França dominar
ua part de Catalonha (domèni qu'encara dure) mès era Val
d'Aran se mantenguex ena sua situacion juridica d'abanstes dera guèrra.
En segle XVIII quan esclatèc era guèrra de Succession,
ena quau Catalonha pren part ath costat deth rei-archiduc Carles III, es
aranesi sigueren tanben partidaris deth madeish; titun es francesi artenheren
plaçar coma rei a Felip V e era Val siguec conquerida peth francés
Arpajon en tot èster sosmetuda a hòrti tributs. Gaspar, baron
de Les, siguec nomentat governador (era familha senhoriau de Les ère
tradicionaument francofila e sigueren ath cap de quauques revòutes
a favor de França; eth pair de Gaspar siguec excecutat pr'amor dera
sua actitud a favor de França ena guèrra de Succession).
Et nau governador se caracterisèc peth sòn despotisme. |
El 1715 la Vall quedà exclosa del decret de Nova
planta que posà fi a l'independència del regnes de la corona
catalana (el Principat, Aragó, Valencia i Mallorca). Felip V confirma
els drets dels aranesos pero el 1717 Gaspar torna a esser nomenat governador.
El 1719 els francesos ocuparen la Vall i exerciren una represió
ferotge (més encara que la de Gaspar) sota el comandament del francés
Champier, que a la fí va esser destituit al esser coneguts els seus
excesos. El tractat de Madrid retorna la Vall a Espanya i Felip V restablí
les llibertats dels aranesos i el dret de lliure comerç amb França,
i a més el 1735 els concedí l'excempció de l'impost
de paper segellat (privilegi que encara es manté). |
En 1715 la Vath qu'estó exclosa deu decret de Nova
planta qui metó fin a l'independéncia deus reiaumes de la
corona catalana (lo Principat, Aragon, Valença e Malhòrca).
Felip V que confirmè los drets deus aranés mes en 1717 Gaspar
qu'estó tornar nomat gobernador.
En 1719 los francés qu'ocupèn la Vath e qu'exercèn
ua repression encoèra mei hòrta que la de Gaspard, devath
lo comandament deu francés Champier, qui fin finau estó destituït
pr'amor los sons excès. Lo tractat de Madrid que tornè la
Vath a Espanha e Felip V que restabligó las libertats deus aranés
e lo dret de comèrci liure dab França. En 1735 lor concedigó
l'excempcion de la talha de papèr sagelat (privilègi qui
encoèra dura). |
En 1715 era Val demorèc excluida deth decret de Nau
Planta que metec fin ara independéncia des reines dera Corona Catalana
(eth Principat, Aragon, Valencia e Malhòrca). Felip V confirmèc
es drets des aranesi mès en 1717 Gaspar tornèc a èster
nomenat governador.
En 1719 es francesi aucupèren era Val e exerciren ua repression
forena (mès encara que Gaspar) jos eth comandament deth frances
Champier, que finaument siguec destituït en conseishé-se es
sòns excèssi. Eth tractat de Madrid retornèc era Val
a Espanha e Felip V restablic es libertats des aranesi e eth dret detl
liure comèrç damb França, e tah dlà, en 1735
les concedic era exempcion der impòst deth papèr segerat
(Privilètge qu'encara se manten). |
| Eclesiasticament la Vall depenía del bisbe de Comenge
pero el 1770 el Sant Pare Climent XIV accedí a que pasés
a la jurisdicció del Bisbat d'Urgell, traspàs que fou efectiu
desde el 1804. |
Eclesiasticament la Vath que dependèva de l'avèsque
de Comenge mes en 1770 lo papa Clement XIV qu'acceptè lo passatge
devath la juridiccion de l'avescat d'Urgelh, passatge qui estó efectiu
en 1804. |
Eclesiasticament era Val d'Aran depenie deth Bisne de Comenges
mès en 1770 eth Sant Pare Climent XIV accedic a que passèsse
tara jurisdiccion deth Bisbat d'Urgelh, traspàs que siguec efectiu
en 1804. |
El 1794 fou ocupada pels francesos durant la Guerra Gran,
i retornada després (1796) a canvi d'avantatges a l'illa de Santo
Domingo. Conquerida Catalunya per Napoleó durant la Guerra del Francès
(1810), la Vall fou ocupada per les tropes franceses establertes al Principat.
El 1812 fou incorporada al departament francès de l'Alt Garona i
totes les llibertats van esser abolides.
Derrotats els francesos (1814) l'ocupació encara va continuar
en l'esperança de conservar-la, fins que el 1815 Ferran VII en va
ordenar la conquesta i la incorporació al Corregiment de Talarn,
cosa que no va esser acceptada pels aranesos de bon grat. |
En 1794 la Vath qu'estó ocupada peus francés
pendent la guèrra grande tornada après (1796) en escambi
d'avantatges a l'iscla de Sant Domenge. Arrond la conquista de Catalonha
per Napoleon (1810) la Vath qu'estó ocupada per soldats francés
basats en lo Principat. En 1812 qu'estó incorporada en lo departament
francés de Garona Hauta. Totas las libertats qu'eston abolidas.
Arrond de la des.hèita francesa (1814), los francés qu'i
demorèn en tot esperar la conservar. En 1815 lo rei Ferran VII que
n'ordonè la conquista e l'annexion au Corregiment de Talarn, çò
qui n'estó pas acceptat de bon grat. |
En 1794 siguec aucupada pes francesi pendent era Gran Guèrra
e retornada dempús (1796) a cambi d'auantatges ena isla de Santo
Domingo. Conquerida Catalonha per Napoleon pendent era Guèrra deth
Francés (1810), era Val siguec aucupada pes tròpes franceses
establides en Principat. En 1812 siguec incorporada ath departament francés
deth Naut Garona e totes es llibertats sigueren abolides. Derrotadi es
francesi (1814) era aucupacion encara contunhèc damb era esperança
de conservà-la enquia qu'en 1815 Ferran VII n'ordenèc eth
conqueriment e era incorporacion ath corregiment der Talarn, causa que
non siguec acceptada de bon grad pes aranesi. |
El 1820 la constitució liberal inclou la Vall a la
provincia de Lleida, aumentant el descontentament i posant els aranesos
als braços del absolutiste Carles. El 1822 es proclama la Regència
d'Urgell en nom del rei Carles, i encara que vençuda la regència,
la Vall es mantinguè carlina fins el 1823 amb la caiguda del règim
liberal. El 1835 torna a estar en mans del pretendent carlí Carles,
pero els liberals la recobraren als pocs mesos, encara que va tornar a
caure en les mans dels carlins diverses vegades fins el 1840.
Després d'anys de tranquilitat, el 1944, amb la derrota de Hitler
a França, els exilats catalans i espanyols, dirigits sobretot pel
partit socialista unificat de Catalunya i el Partit Comunista d'Espanya
dominaren la regió ràpidament. Franco envià l'exèrcit,
pero fins el 1948 en que es va obrir un túnel que permetía
mantenir les comunicacions a l'hivern, no es va poder foragitar als resistents
antifranquistes. |
En 1820 la constitucion liberau qu'annexè la Vath
a la provinça de Lhèida, çò qui aumentè
lo descontentament e metó los aranés en los braç de
l'absolutista Carles. En 1822 que's proclamè la Regéncia
d'Urgelh au nom deu rei Carles. A maugrat estosse vençuda, la Vath
que demorè carlista dinc a 1823 e la casuda deu regime liberau.
En 1835 que tornè en las mans deu pretendent carlista Carles, mes
los liberaus que la recuperèn en goaire de mes. Qu'estó tornar
en mans deus carlistas mei d'un còp dinc a 1840.
Après annadas de tranquilitat, en 1944, dab la des.hèita
de Hitler en França, los exilats catalans e espanhòus, dirigits
preu partit socialista unificat de Catalonha e lo Partit Comunista d'Espanha
que dominèn rapidament la region. Franco qu'enviè l'armada,
mes dinc a 1948, quoand se dobriscó lo pertús que permetèva
de manténer las comunicacions l'ivèrn, ne podó pas
bàter aus resistents antifranquistas. |
En 1820 era constitucion liberau includís era Val
ena província de Lhèida, en tot crèisher eth descontet
e en tot méter as aranesi en braci der absolutiste Carlos. En 1822
se proclame era regència d'Urgelh en nòm deth rei Carlos,
e encara que vençuda era regéncia, era Val se mantenguec
carlina enquia 1823 damb era queiguda deth regim liberau. En 1835 torne
a èster en mas deth pretendent carlin Carlos, totun es liberaus
la recupèren as pògui mesi, maugrat que tornéc a quèir
en mans des carlins diuèrsi còps enquia 1840.
Dempús d'ans de tranquilitat, en 1944, damb era derròta
de Hitler en França, es exilats catalans e espanhòus, dirigits
sustot peth Partit Socialista Unificat de Catalonha e eth Partit Comunista
d'Espanha dominèren era region ben lèu. Franco manèc
er exercit mès enquiar an 1948, en qué se dauric un tunèu
que permetec mantíer es conunicacion en iuèrn, non se podec
expulsar as resistents antifranquistes. |
El 1979 l'Estatut d'autonomía de Catalunya recollí
les singularitats de la Vall reconeixent les peculiaritats historiques
i administratives i restablí les seves institucions, el Conselh
generau d'Aran i els síndics, restabliment efectiu el 1991.
El 1983 l'aranès va esser oficilitzat segons les normes ortogràfiques
elaborades per l'Institut d'estudis Occitans. Ja des del 1982 l'aranès
va començar a impartir-se a totes les escoles de la Vall i el 1994
el Conselh Generau aprovà el reglament per l'us oficial de l'aranès. |
En 1979 l'Estatut d'autonomia de Catalonha que mentavó
las singularitats de la Vath en reconéisher las particularitats
istoricas e administrativas e querestabligó sas institucions, lo
Conselh generau d'Aran e los sindics, restabliment efectiu en 1991.
En 1983 lo President de la generalitat que signava lo decret qui adoptava
las nòrmas ortograficas de l'aranés. Qu'èran nòrmas
adoptadas per una comission d'experts catalans, occitan, e aranés
qui seguívan los principis de la grafia tradicionau establits per
l'Institut d'Estudis Occitans. A partir de 1982 l'aranés que comencè
a estar ensenhat en totas las escòlas de la Vath e en 1994 lo Conselh
Generau qu'aprovè lo règlament per l'usatge oficiau de l'aranés. |
En 1979 er Estatut d'Autonomia de Catalonha remassèc
es singularitats dera Val en tot reconéisher es peculiaritats istoriques
e administratiues e restablic es sues institucions, eth Conselh Generau
e eth Síndic, restabliment efectiu en 1991.
En 1983 eth President dera Generalitat signèc eth Decret qu'adoptaue
nòrmes ortografiques tar aranés. Eren ues Nòrmes elaborades
per ua comission d'expèrts catalans, occitans e aranesi que seguien
es plantejaments dera grafia tradicionau qu'establie er Institut d'Estudis
Occitans, Des de 1982 er aranés comencèc a impartí-se
en totes es escòles dera Val, e en 1994 eth Conselh Generau aprovéc
eth reglament der usatge oficiau der aranés. |
| L'administració tradicional de la Vall era a tres
nivells: els Vesins, asambleia general dels caps de familia; els
cònsols formats pels representants de cada vila; i el Conselh
generau dera Val d'Aran, format per representants nomenats pels cònsols.
El rei estava representat pel batlle, més tard governador,
que recaptaba els tributs. |
L'administracion tradicionau de la Vall qu'èra a
tres nivèus : los Vesins, amassada generau deus caps de familha
; los cònsols formats peus representants de cada vila ; e
lo Conselh generau dera Val d'Aran, format per representants nomats
peus cònsols. Lo rei qu'èra representat per lo baile,
mei tard governador, qui recaptaba los tributs. |
Era administracion tradicionau dera Val ère a tres
nivèus: es vesins, assamblèa generau des caps de familha;
es cònsols, formats pes representants de cada vila; e eth
Conselh Generau d'Aran, format per representants nomenats pes cònsols.
Eth rei ère representat peth baile, mès tard governador,
eth quau recaptaue es tributs.
|
| Vexil·lològicament no es coneixen banderes
propies de la Vall. Els colors tradicionals de la corona catalana varen
esser utilitzats al menys fins al 1715. Després sería el
color blanc dels Borbons francesos.
Del 1794 al 1796 la primera bandera moderna oneijà a la Val d'Aran:
la bandera francesa. |
Vexilologicament no se coneishen banèras propas de
la Vath. Las colors tradicionaus de la corona catalana eston utilisadas
au mensh dinc a 1715. Après seré la color blanca deus Barbons
francés.
De 1794 a 1796 la purmèra banèra moderna a ondejar en
la Vath d'Aran qu'estó la banèra francesa. |
Vexillologicament no se coneishen drapèus pròpis
dera Val. Es colors tradicionaus dera corona talana sigueren utilisats
aumenhs enquia 1715. Dempúes serie eth color blanc des Borbons francesi.
De 1794 a 1796 eth prumèr drapèu modèrn ondegèc
ena Val d'Aran: eth drapèu francés. |
|
| No esta clar quina bandera s'utilitza des el 1796 fins als
1810. ¿Pot esser el pabelló espanyol usat desde el 1785 i
que desde el 1793 incorporà l'escut?
Bandera. Segle XIX. |
N'ei pas clar quina banèra s'utilisè de 1796
a 1810. Lhèu lo pabalhon espanhòu utilisat dempuish 1785
e qui dempuish 1793 contien l'escut ?
Drapèl : s. XIX |
No ei clar quin drapèu s'utilise des de 1796 enquia
1810. Dilhèu eth pavellon espanhòu usat des de 1785 e ath
qu'en 1793 s'incorpoòre er escut?
Drapeu. Segle XIX. |
|
| El 1812 la Vall es incorporada a França, com part
d'un departament i sense cap dret o privilegi. La bandera francesa torna
a esser obligatòria. |
En 1812 la Vath qu'ei incorporada a França, com part
deu departament de Garona Hauta e shens cap dret ni privilègi. La
banèra francesa que torna estar obligatòria. |
En 1812 era Val ei incorporada a França, coma part
d'un departament e sense cap de dret o privilètge. Eth drapèu
francés tornèc a èster obligatòri. |
|
|
| El 1815 es recuperada per Espanya i seguirà l'història
vexil·lològica d'aquest Estat fins el 1944. En aquest any
i fins el 1948 va existir una mena de República independent, pero
be es veritat que la bandera que oneijava era la de la Republica Espanyola
(ja utilitzada del 1931 al 1939 junt amb la senyera catalana) així
com les dels partits polítics antifranquistes sobre tots els comunistes. |
En 1815 qu'ei recuperada per Espanha e que seguirà
l'istòria vexilologica d'aqueth Estat dinc a 1944. En aquest an
e dinc a 1948 existigó ua mena de Republica independenta, mes ei
vrai que la banèra qui ondejava èra la de la Republica Espanhòu
(ja utilisada de 1931 a 1939 damb la senyera catalana) e tanben las deus
partits politics antifranquistas subertot los comunistas. |
En 1815 ei recuperada per Espanha e contunharà era
istòria vexillologica d'aguest Estat enquia 1944. En aquest an e
enquia 1948 existic ua sòrta de Republica independenta, totun ei
vertat qu'eth drapèu qu'ondejaue ère eth dera Republica espanhòla
(ja utilisada de 1931 a 1939 amassa damb era senhèra catalana) atau
coma es des partits politics antifranquistes, sustot es comunistes. |
|
| Tornà a seguir les directrius del Estat espanyol
fins que el 1975 la mort del dictador espanyol obre el camí a la
recuperació de les llibertats. Durant uns anys surgeixen ben poques
propostes per una bandera nacional aranesa.
La primera esmentada recull uns colors que reflecteixen el país:
el blau clar pels cels semble blaus; el blanc per les neus (fins a deu
mesos a l'any estàn nevades les muntanyes de la Vall); i el verd
per els prats on pasturen els ramats, que sempre varen esser la principal
riquesa econòmica del país fins que el turisme ho va deixar
en segón plà. Segons diuen, aquests colors estàn basats
en un vell diseny. El cert es que ni els meus amics aranesos consultats
ni jo mateix hem aconseguit veure mai un exemplar en tela d'aquesta bandera. |
Tornè seguir las direccions de l'Estat espanhòu
dinc a 1975, quoand la mort deu dictator espanhòu obriscó
lo camin de cap tà la recuperacion de las libertats. D'annadas non
i agó goaire proposicions per ua banèra nacionau aranesa.
La purmèra mentavuda qu'a las colors qui son un rebat deu país
: lo blau clar deu cèu tostemps blau ; lo blanc de la nèu
(sovent las montanhas que son caperadas de nèu 10 mes dens l'annada)
; lo vèrd deus prats ont pèishen los ramats, qui eston tostemps
la mei grand riquessa economica deu país dinc a l'arribada deu torisme
com ressorça principau. Que dísen qu'aqueras colors e son
vielhas, mes nat deus mens amics aranés consultats ni jo medish
ne vedom pas jamei aquera banèra en tela. |
Tornèc a seguir es directritz der Estat espanhòu
enquia qu'en 1975 era mòrt deth dictador Franco dauris eth camin
ara recuperacion des libertats. Pendent uns ans i a ben pógues prepauses
entà un drapèu nacionau aranés.
Eth prumer nomentat remasse uns colors que reflectissen eth país:
blu clar per cèus tostemp bus; eth blanc pera nhèu (enquia
10 mèsi ar an es montanhes son nheuades ena Val); et eth verd pes
prats a on pèishen es ramats, es quaus tostemp sigueren era principau
riquesa economica deth país enquia qu'eth torisme les deishèc
en segon plan. Segontes diden, aguesti colors son basats en un vielh dessenh.
Era vertat ei que, no en mèns amics aranesi consultadi ne jo madeish,
non auem artenhut a ver jamès un exemplar en ròba d'aguest
drapèu*. |
|
| Variant amb escut (vista fa uns mesos en un adhesiu a un
vehicle amb matricula de Tarragona): |
Varianta dab escut (vista i a quauques mes en un adesiu
sus un veïcule imatriculat a Tarragona) : |
Varianta damb escut (vista hè uns mesi en un pegasolet
d'un veïcul damb matricula de Tarragona) : |
|
| Bandera desplegada a un concert musical (ca. 1992)**: |
Banèra desplegada a un concèrt musicau (ca. 1992)** : |
Drapèu desplegat en un concèrt musicau (ca. 1992)** : |
|
| Bandera suposadament utilitzada en una reunió del
Conselh Generau d'Aran cap a 1991: |
Banèra probablament utilisada en ua reunion deu Conselh
Generau d'Aran de cap a 1991 : |
Drapèu supausadament utilisat en ua amassada deth
Conselh Generau d'Aran en 1991*** |
|
| Bandera proposada per Coalició Aranesa-Convergència
i Unió(1993)****: |
Banèra proposada per Coalicion Aranesa-Convergència
i Unió (1993)**** : |
Drapèu prepausat pera coalició aranesa Convergéncia
i Union (1993)**** : |
|
| El 2 de gener de 1998 el president del govern espanyol va
visitar la Val d'Aran. A la recepció es va veure una senyera que es
la que definitiavment ha adoptat el Conselh Generau.
Va poder esser vista
perfectament a les imatges de televisió. Aquesta senyera posa l'escut
de la Val d'Aran (on estan les quatre barres catalanes) al cor de la bandera
vermella d'Occitània, simbolitzant potser que la Vall es al cor
d'Occitània i que Occitània está al cor dels aranesos
i de tots els catalans. |
Lo 2 de gèr de 1998 lo president deu govèrn
espanhòu que visitè la Vath d'Aran. A la recepcion que's
vedò a ua banèra qui ei la adoptada definitivament preu Conselh
Generau. Que la vedom de plan a la television. Aquera banèra que
muisha l'escut de la Val d'Aran (ont son las quoate barras catalanas) au
còr de la banèra arroia d'Occitania, simbolisant lhèu
que la Val ei au còr d'Occitania e qu'Occitania està au còr
deus aranés e de tots los catalans.
Ratio 2:3.
|
Eth 2 de gèr de 1998 eth president deth govèrn
espanhóu visitèc era Val d'Aran. Ena recepcion se vedec un
drapèu que ei eth que definitiuament a adoptat eth Conselh Generau.
Se podec veir perfèctament enes imatges de television. Aguest drapèu
met er escut dera Val d'Aran (a on i son es barres catalanes) en cor dera
bandera vermelha d'Occitània, en tot simbolisar dilhèu qu'era
Val eu eth còr d'Occitània e qu'Occitània ei en còr
des aranesi e de totis es catalans*****.
Ratio 2:3.
|
|
NOTES
* Aquesta bandera va esser oficialment proposada peró desestimada.
** Aquesta bandera va usar-se a títol individual, potser per manca
aleshores d'una bandera autèntica.
*** No va esser utilitzada per el Conselh Generau, si de cas per algú
a títol individual.
**** Proposta no oficial, que no va arrivar a discutir-se al sí
de la coalició.
*****La bandera va esser aprobada en sessió plenària
del Conselh Generau d'Aran l'11 d'octubre de 1993.
Bibliografia:
a) Nombroses obres de caràcter general.
b) Origenes del reino de Pamplona. Su vinculación con el
Valle del Ebro (C. Sanchez Albornoz)
c) Historia de Navarra (J. del Burgo)
d) La guerra civil catalana del segle XV (S. Sobreques y J.
Sobreques)
e) El proces de formació nacional de Catalunya (J. M.
Salrach)
f) Le Temps des principautés (Jean Favier)
g) Histoire des Goths (Jordanès)
h) Les comtes de Toulouse (Jean Luc Dejean)
i) Histoire générale du Languedoc
j) Francia, la corona de Aragón y la frontera Pirenaica (J.
Reglà Campistol)
k) Tractado general de heraldica (Manuel Bassa)
l) Vademecum heraldico (Vicente de Cadenas)
ll) Diccionari general d'heraldica (Armand de Fluvia)
|
